Unitat de Neurodesenvolupament

El treball dels professionals de la Unitat de Neurodesenvolupament consisteix a avaluar i intervenir les funcions cognitives alterades (atenció, memòria, funcions executives, llenguatge, entre altres), els aspectes emocionals i les alteracions conductuals. Per a això, es fa un treball coordinat amb un equip multidisciplinari (neuropsicologia, psiquiatria, neuropediatria...) i de manera conjunta amb les famílies, l'escola i l'entorn del nen/a.

La neuropsicologia és una branca de les neurociències que estudia la relació entre la conducta i el cervell. La neuropsicologia infantil se centra en alteracions cerebrals derivades dels trastorns del neurodesenvolupament:

• Trastorns per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH)
• Trastorn de l'Espectre Autista TEA
• Trastorns de l'aprenentatge com la dislèxia o problemes amb el càlcul o l'escriptura
• Discapacitat intel·lectual
• Trastorns de la comunicació
• Trastorns motors
• Trastorns neurològics (epilèpsia, tumors, malformacions, alteracions genètiques, traumatismes cranioencefàlics, entre altres)
• Trastorns psiquiàtrics (ansietat, depressió, trastorns de l'alimentació, entre altres) en l'edat infantil.

Per a determinar els punts forts i febles del nen/a i així establir un pla d'intervenció adaptat a les seves necessitats es realitza una avaluació neuropsicològica. Constitueix un mètode objectiu de mesurament de l'evolució del nen/a al llarg de l'escolarització.

La intervenció neuropsicològica pretén crear un pla d'actuació individualitzat i holístic en el qual s'estimuli i rehabilitin aquelles funcions cognitives, conductuals i afectives que es mostrin alterades, es potenciïn els punts forts, i s'adapti l'entorn del nen/a a les seves necessitats.

La intervenció pot ser individual o grupal en funció de les dificultats de cada nen i dels objectius a treballar.

La neuropsicologia infantil treballa amb cervells en desenvolupament, per la qual cosa és molt important detectar, diagnosticar i intervenir el més aviat possible. Per a això, és prioritari tenir en compte els senyals d'alarma tant a casa, com a l'escola. Entre els principals senyals d'alarma prioritzem:

• Dificultat per al control de l’esfínter
• Retard en l'adquisició de la parla (primeres paraules amb sentit, unió de paraules per a formar una frase...)
• Retard en l'adquisició de les fites motores (gatejar, posar-se dempeus sense ajuda, caminar, fer la pinça, malaptesa...)
• Retard en l'aprenentatge dels colors, les formes, els números o les operacions matemàtiques bàsiques
• Confusió o intercanvi de lletres i paraules
• Dificultat per a aprendre seqüències verbals automàtiques (vocals, abecedari, dies de la setmana, mesos de l'any, taules de multiplicar...)
• Relació social peculiar (cerca l'atenció d'altres persones, inicia converses, respon, s'interessa pels altres...)
• Pèrdua de l’aprenentatge (nen/a que havia après correctament i fa una reculada en alguna de les àrees)
• Hiperactivitat o impulsivitat
• Dificultat a l'hora de copiar dibuixos
• Dificultat a l'hora d'escriure o dibuixar (copiar, dictat, col·locació del dibuix/paraules en l'espai...)