Medicina Intensiva (UCI)

És la medicina que s'ocupa dels malalts crítics (EC), caracteritzant-se aquests per presentar alteracions fisiopatològiques que comporten un nivell de gravetat que representa una amenaça actual o potencial per a la seva vida. Al mateix temps, els EC han de ser susceptibles de recuperació. A partir d'aquí, les característiques bàsiques que defineixen a l'EC són quatre: el nivell de gravetat (estat crític), la reversibilitat potencial de la malaltia, l'assistència i les cures d'infermeria continus i la necessitat d'un àrea tecnificada (UCI o similar).

ss="cmParagraph">Tradicionalment, l'exercici de la ‘medicina intensiva’ es realitza dins de les unitats de vigilància intensiva (UCI) o en àrees similars. Actualment, s'ha substituït l'atenció en la UCI per l'atenció de l'EC allà on aquest es trobi; és a dir dins o fora de la UCI (unitats de cures intermèdies, urgències, sala hospitalària, reanimació i, fins i tot, en medicina extrahospitalària.

L'exercici de la ‘medicina Intensiva’ es realitza en estreta connexió amb especialitats mèdiques (cardiologia, endocrinologia, hematologia clínica, medicina interna, nefrologia, neurologia, patologia digestiva…) i quirúrgiques (angiologia i cirurgia vascular, cirurgia cardíaca, cirurgia general i de l'aparell digestiu, cirurgia màxim/facial, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia plàstica, cirurgia toràcica, neurocirugia, urologia…); i també amb farmàcia hospitalària, microbiologia, laboratori, proves d'imatge i medicina nuclear.