La cantant Paula Valls explica la seva experiència amb l’anorèxia a l’HUSC, on va tractar-se del seu trastorn de conducta alimentària
La cantant Paula Valls ha visitat l’Hospital de Dia de Trastorns de Conducta Alimentària del l’Hospital Universitari Sagrat Cor, on ella va tractar-se per un TCA, per donar el seu testimoni a les pacients que a dia d’avui estan en tractament, parlar amb elles, i compartir la seva experiència. Hem conversat amb ella.
Quan te n’adones que pateixes un TCA? Sabies què era? Sabies que els TCA van més enllà de la part física?
No hi ha un moment en què prengui consciència de la pròpia malaltia, però sí recordo la relació de la meva mare davant del diagnòstic. Aquesta va ser la primera vegada que vaig ser conscient que alguna cosa no anava bé. Evidentment, no tenia ni idea de què volien dir les sigles "TCA" i, per suposat, no sabia què comporta.
Quan vas acceptar que estaves malalta?
Va ser una feina de constància diària, de fer alguna cosa per revertir aquesta situació encara que a vegades no tingués la creença de que el que estava fent serviria per alguna cosa. Aquesta constància en escoltar-me, informar-me i compartir el que m’estava passant, va servir-me per reconèixer que el que patia té un nom i una solució.
Com va ser el teu ingrés a l’Hospital de Dia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor? Vas anar-hi obligada o per voluntat?
Vaig acceptar sobretot per no suposar una càrrega per a la meva família. Suposo que també hi havia una petita part amagada de mi que creia que el tractament podia funcionar, però estava malalta i el TCA no em permetia veure una sortida.
Com definiries el procés del tractament?
Ha estat especialment dur, sobretot perquè aquest no és lineal. Acceptar que les caigudes formen part de la recuperació no és fàcil. També cal entendre que el fet de treballar-se no és finit i acceptar que la malaltia formarà part de la teva motxilla.
Et van donar l’alta al febrer del 2022. Què has après de tot plegat?
A confiar més en mi mateixa i en la importància de comunicar (i de com fer-ho).
Amb el teu testimoni pots ajudar a moltes persones. Aquest matí has estat amb noies de l’hospital que estan passant pel mateix que vas passar tu. Què els hi has dit i com t’has sentit?
Els hi he explicat la meva història, el meu pas per l’hospital i com m’està anant ara la vida. Recordo que en el seu moment les companyes van ajudar-me moltíssim en la meva recuperació: veia que s’havien llançat a la piscina confiant en el tractament i sense saber on caurien i que els hi havia anat bé. Això feia que jo també em veiés capaç de llançar-m’hi. Amb el meu testimoni vaig pensar que podria provocar el mateix.
Ets la mateixa persona que abans de la malaltia?
M’han fet aquesta pregunta moltes vegades i sempre dic que sí. Gràcies a la malaltia he après un munt de coses i ara tinc moltes més eines per enfrontar-me a les situacions. I haver viscut això també m’ha fet tornar al passat i acollir aquella nena que no sempre vaig cuidar prou.
En què creus que hauria de canviar la societat per ajudar a les persones que pateixen un TCA? I a nivell sanitari, creus que la societat està preparada per assumir la gran quantitat de persones malaltes que ni tan sols estan diagnosticades?
Crec que la conversa sobre salut mental és necessària perquè veig que hi ha molt desconeixement sobre l’impacte que té. També és necessari que tothom pugui accedir als tractaments i que la sanitat pública posi més eines perquè això passi.
D'esq. a dta.: Dra. Berta Cejas, Adjunta Direcció Mèdica i Cap Servei Psiquiatria i Psicologia HUSC, Dra. Paula Pérez, Psicòloga General Sanitària HUSC, Paula Valls, cantant, i Anna Moreno, Auxiliar d'Infermeria HUSC.
